TE AMO
Estimo T'agrada ser la redempció final
de la bogeria a perpetuar-
en els marcs més diversos amagar que podria,
els ulls perduts i buits;
Mai s'han s'aproxima
llevat que la bogeria dels somiadors.
M'encanta com ni idea que es
involucrats en la xarxa més sòrdids
La solitud de imprecisa i constant.
T'estimo com a ningú a la recerca de la final
Un bar de la Jornada on es pot oblidar
Repetides negatives i el maltractament habitual.
T'estimo com un home que s'ofega,
Envoltat per les onades a la turbulència,
Sense saber que no ús de la falsa imatge
balanç dels somnis desagradables de la vida sense il · lusió de valor.
T'estimo com si fossis l'últim oasi.
La caravana es moren de fam i els famolencs, a la recerca d'alleujament
Que no vingui un cop es donarà compte i,
llevat que els amants de la seva pròpia estupidesa.
Nenhum comentário:
Postar um comentário